New York City

A vegades tens ganes de marxar. Marxar lluny i molt lluny, i no saps on. És un sentiment una mica extrany el de voler abandonar aquells que t'estimen i et volen. No sé si hi ha gaires persones que el tinguin, però això és justament el que em va passar a mi.
La meva vida va començar a canviar als 17 anys, aquell moment on està tot encarrilat. Vaig haver de començar de nou, refer tot allò que havia fet durant 6 o 7 anys, canviar per complet. El destí m'ha donat unes amistats increïbles, gent que no em deixarà mai, però tot i així, gent que m'ha portat pel mal camí.

Ha sigut bonic mentres ha durat, però he hagut d'esdevenir algú nou. Algú que corre en contra de la llum del sol. Algú que corre buscant atrapar l'horitzó, i que a pesar de tot, no ho fa. He abandonat tot allò que tenia i que mai he tingut per aconseguir escapar del meu passat. I, encara que aparenti tot el contrari, aquell passat, aquells anys, mai em deixaran en pau.
He sigut cruel. He sigut egoïsta, molt egoïsta i m'he portat molt malament amb tothom. Tot això és una mena d'escrit amb la funció d'alliberar el meu mal i d'explicar el meu mal. Donar a conèixer un aconteixement més al món: la vida de carrer de milions de nois i noies d'infinitat de ciutats.
Tots tenim una cara que mai mostrem, una cara oculta. La nostra vertadera persona està, en gran part, en aquesta cara. Tots tenim un secret guardat i tancat dins nostre. Aquest és el meu.