macri94

Que el passat s'ho menja tot. S'ho emporta tot, sense pietat. Tot allò que podia tenir certa possibilitat de sortir a la llum, de nèixer, de ser una realitat i viure per sempre més. Es queda allà, sense poder-se donar a conèixer, sense ser ningú. Un ningú dels milers que mai veuran la llum del sol, la llum de viure i de ser una realitat. En diem suposicions, que queden en coses passades.
Mai hi parem a pensar, però són allà, en alguna part d'un passat, d'un temps que devora cada segon amb la intenció de fer-nos passar tant i tant ràpid la vida. Perquè tots podríem haver disfrutat d'una cosa que mai vam disfrutar, d'una cosa que si s'hagués pogut complir hauria canviat totalment la nostra sort, a bé, a malament. Mai sabrem si aquella decisió, si aquella lluita, podria haver arribat a bon port. A vegades desitgem poder tornar enrere per desfer coses que a dia d'avui ens han perjudicat o no ens han agradat. Som així, humans, éssers que aspirem a allò que mai assolirem: la perfecció.
Senza Cuore, saremmo solo machine.