La immensitat de les grans coses es troba ens els petits moments. Aquelles petites fotos que enregistren els teus ulls en moments aleatoris de la teva pròpia vida, que ni tan sols ets capaç de triar. Aquells moments acompanyats de certes persones: amics, amors, desamors, no-amors, col·legues, família i un llarg etc. Aquells moments acompanyats d'una certa música que els caracteritza, que els fa encara més especials. Just aquests moments dels quals estic parlant són aquells que et marquen, que t'omplen. T'omplen i et fan feliç. En aquests moments està la teva felicitat, el teu ser.
El meu motiu d'escriure tot això no és simplement un desfogament en els temps que corren, simplement és demostrar que a pesar de la distància estic, igual que esteu. A on? On faci falta. To be, or not to be; that is the question. El meu moment va ser una VIP pagada a BigBen, en una nit d'un 29 d'octubre de 2011, assegut en un sofà, comodíssim per cert, acompanyat de la millor companyia que hi ha i que puc trobar segurament, just quan entràvem, ens servien una botella de Jack Daniel's, que estava boníssim per cert, i sonava un mite: Gettin' Over You, del David Guetta.
La cosa no s'acaba en un gràcies per ser vosaltres, sinó en un "Fins aviat", per què està més que clar que n'hi hauran molts més d'aquests moments no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada