macri94

Seria difícil concretar com es van conèixer perquè portaven anys coneixent-se. Portaven anys enamorats l'un de l'altre, aquest era el tema principal de la seva vida. I tenien un obstacle: la distància. Gemma, de Barcelona; David, de Cambrils. La Gemma, de família aristocràtica, passava molts estius a Cambrils; allà es van conèixer. Era un paradís la ciutat tarragonina a l'estiu, plena de noies en bikini i de platges a rebossar; això era el que pensaven la majoria de nois. Pel David era un paradís, però per un motiu molt diferent: la Gemma s'hi passava tot l'estiu amb ell.


Allò seu mai havia desembocat en una relació seriosa, doncs no podien; els era totalment impossible. La seva relació es basava simplement en trucar-se sovint, i quan la Gemma baixava s’enrollaven i es passaven tot l’estiu junts, fent el que feien les parelles, els casats, que venien a Cambrils: pasar-se nits mirant les estrelles a la sorra, caminar al costat del mar agafats de la mà, fer-se petons dins l’aigua, etc. Tenien 18 anys els dos i es coneixien des dels 16.

Aquell estiu del 2007 prometia molt, doncs feia temps que el David no tenia notícies de la Gemma. Però la Gemma no va venir, a diferencia d’altres anys, fins el 31 de juliol. Ningú li va tenir en compte. Però només va estar una setmana, va marxar dient que la seva padrina s’havia mort i que no tornaria a pujar fins l’any que ve. Un cop fort pel David, però que superaría gràcies al seu amor cap a ella.

El pitjor havia d’arribar quan un dia la va trucar. Va respondre una veu masculina, un tal Albert, i li va dir que la deixés en pau. El David va penjar i va aprofitar per trucar-la a la nit. Esperava una resposta diferent, totalment diferent a la que va rebre: l’Albert era el seu nòvio. I portaven dos anys. Dos anys, dos bandes. La Gemma havia estat jugant amb ell, que estava rendit a ella des del principi, que estava sotmès a ella. La Gemma resultava ser algú totalment diferent de qui aparentava ser. Les seves paraules, els seus juraments d’amor, eren mentides; doncs estimava a una altra persona. Tot era una mentida. Tot era un somni aparent que resultava ser un malson. El seu amor, que semblava intens, era inexistent. Tot al contrari que allò que sentia el David.

Excusant que anava a comprar una cosa va sortir de casa i mai més hi va tornar. Al cap de tres dies el van trobar mort a una carretera local a prop de Prades. Ningú va saber donar-hi una explicació a tot allò. La mort prematura d’un noi de 18 anys, algú que ha de viure la vida se la treu sense motiu aparent. Només una persona al món sabia el motiu de tot allò, però mai l’explicaria, al cap d’un temps el David quedaria aparcat a les ments del que l’estimaven, eliminat cruelment de la societat, viuria a l’altra vida; esperant trobar allò que li va faltar a la terrenal.