macri94

Acuseu-me de malalt, de boig. Endavant. Teniu permís.
Em presento, sóc algú que intenta trobar els secrets i les raons del seu passat. Només això, donar un motiu a cada cosa que m'ha passat i poder viure sense les imatges a la ment del que va ser un temps fosc i clar alhora. Em noto desconcertat, apareix en cada foto, cada pantalla, cada cosa que vec, apareix. Va venir del no res, i s'ha esfumat sense deixar rastre. Em plantejo la seva existència, i intento trobar una explicació al truc per desaparèixer així. No existeix la màgia. Això ho tinc clar.
Hi han tantes i tantes teories, tantes hipotesis. Però només hi ha una veritat.
La trobaré. No sé quan, ni com. Però la trobaré. Li vaig dir que no em rendiria i he abandonat el tema. Però ara m'he jurat utilitzar totes les armes de les que disposo per trobar la única veritat.
Em podeu dir que m'estic passant, i us ho repeteixo, em podeu titllar de boig. Només sóc això: un pobre il·lús que corre en contra de la llum per esborrar la seva foscor.