No sumiis la teva vida, viu el teu somni.
Em deien això quan era petit i somiava amb ser astronauta. I ells sí que viuen un somni. No ho devia acabar d'entendre perquè em va costar el seu treball fer-ho.
Avui estic espès i el paper em venç, el paper em pot. Avui visc la vida en blanc i negre. Avui vec el cel de color gris. Avui m'he despertat d'un somni. M'hauria agradat viure'l més, dormir més, però no; algú m'ha despertat. He passat de la dolçor de les il·lusions a l'amargor de la realitat.
Perquè la vida és un somni. I els somnis, somnis són.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada