macri94

Just llavors em vaig adonar del què havia de fer. Borrón i cuenta nueva. Passar pàgina. La millor alternativa de totes les que tenia.
Al cap i a la fi, ja res m'importava, en dos mesos marxava de la ciutat i cap col·lega ho sabia. Tenia por que em veiessin com una cosa similar a un traïdor. Total, no anava a estudiar ni res, només a buscar un lloc per oblidar un passat que mai hauria desitjat. Després de tot, no tenia por, gens de por. Només sentia aquell respecte que t'imposen les coses desconegudes, ja està. A pesar de tots els anys viscuts i de conèixer-los com si fóssim de la mateixa família, no era capaç de preveure la reacció quan els expliqués que me n'anava i que, segurament em perdrien per sempre. Però era la meva decisió i no em podia fer enrere.
Així que em vaig armar de no sé ben bé què per entrar al local i mirar de explicar-ho tot.