macri94

A vegades somiem tant, que lo real no importa.
Sembla mentida la mà d'esperances, d'il·lusions, que arribem a ficar en un dia, o en qualsevol cosa per tal que surti bé. És al·lucinant. Com també és al·lucinant com, de la forma més fàcil, cauen totes aquestes il·lusions i et sents impotent, allà esperant un canvi de plans i que tot surti com tu esperes. Em fiquen l'etiqueta de bipolar quan em passa això i jo donaria el que fos per fer-los callar. Perquè en aquestes circumstàncies, és la ràbia i la ira allò que em domina. Al final, m'acabo sentint extrany. No sé ni què fer ni re. Em sento petit a pesar de la meva grandària. Em sento inexpert, quan pensava tenir experiència. I sé que res, que avui tampoc tornarem a guanyar, que a pesar de tot el que arribin a dir, és millor la llum del sol que el fred de la Lluna.