macri94

Estimada Cristina,
Des que et vaig veure l'altre dia al Bershka ( o com s'escrigui ) no sé res de tu. Ni parlem pel facebook, ni pel messenger ni res. Pots pensar ( o almenys això pensaria jo ) que tot això és una mica cobard: em cobreixo amb la meva escriptura ( que a tu t'agrada tant ) i la faig servir com a arma per fer-te "tornar". M'agradaria que pensessis que això no és així, perquè no ho és. Només publico això com un text més dels meus, ja que aquest blog, me l'estic apoderant perquè fa una puta eternitat ( entre batxillerats i no batxillerats ) que no vec una miserable foto teva, que no tasto ni em deleito la vista amb una de les teves fotos que m'agraden tant. No sé si et llegeixes o t'has llegit els últims textos que he ficat aquí, la majoria són treballs de literatura, "textos creatius; de extensió més llarga que una redacció, però sense que m'escriviu un llibre" ens diu el profe. A vegades em motivo tant escrivint, penso que el final ha de ser més rodó i més "final", que acabo escrivint un "llibre". No sé per què t'explico aquestes tonteries, deus pensar, què fot explicant-me això? Només m'agradaria arrancar-te un somriure en plan, què burro! i que em responguessis dient-me què t'ha semblat aquesta "carta" adreçada a tu ( aprofita perquè pocs tios faran això per captar la teva atenció, Cristineta jajajajajjajajaj ).