macri94

10 de juliol.

Avui ha fet molta calor. Avui ha sigut un dia calurós, i això és sinònim de intensitat. Sí Gerard, igual que el sol il·lumina i escalfa aquestes primeres setmanes d'aquest juliol, l'Elena m'il·lumina i m'escalfa la meva persona. Ara ja no. Ara ja no sento que ella em pugui fallar, ara sento que em parla seriosament, que el meu somni de tenir-la entre els meus braços encara és una mentida, però que li queden pocs dies per ser realitat. Ella és el meu sol al final del túnel. I la tindré. Ho vec que la tindré: els seus braços, els seus gestos, els seus llavis, les seves paraules, la seva fina i dolça veu... Em parlen de mi. No són tan pesats com ho sóc jo parlant d'ella, però noto que ella té un desig similar al meu, encara que menor que el meu.
Si tingués la capacitat per explicar-te la grandesa de la meva felicitat quan, en la calurosa tarda d'avui, estàvem asseguts a l'ombra d'un àlber, escoltant la remor del riu, el cant dels ocells, i, en silenci, ens parlàvem d'amor... Si t'ho poguessis imaginar! Notava que els seus ulls reclamaven silenciosament un petó i el meu cor dèbil no s'ha atrevit a complaure'ls. Perdó, he dit ulls? Em referia a les dues perles blaves, semblants a safir, que ocupen les seves conques. Disculpa'm, Gerard, però els ulls de l'Elena em tenen boig; tant de bo els poguessis veure! Potser llavors sabries a què em refereixo. No els he pogut complaure i em sento un imbècil, qui sap si demà seré obsequiat amb tan gran moment, amb tan gran regal!
Ara, vaig a dormir. La nostra tarda sota els àlbers, endinsats i fosos en la natura, junts, ha sigut intensa i gratificant. A vegades no fan falta petons per saborejar el plaer de l'amor. A vegades n'hi ha prou amb la presència d'un àngel per saber què és l'amor. A vegades, per ser feliç, és suficient saber que demà tornaràs a veure aquest àngel...