macri94

Estimat somiador,
Tothom et diria que paressis de somiar, que el despertador està sonant, i que és hora d'anar a treballar. Em sap greu dir-te que no sóc una excepció. Però alhora t'admiro. T'admiro precisament per un motiu: estàs tot el dia somiant, dormit o despert. Somies coses impossibles probablement, coses que es poden explicar, coses que no, coses que un dia podràs complir, coses que quedaran a l'oblit i coses que mai entendràs. És curiós com nosaltres, els totspoderosos humans, que tot ho sabem, hàgim descobert tan poc, o sapiguem tan poc sobre el què somiem i per què ho somiem. Però és igual, ben poc et deu importar la multitud; segurament penses que és dolenta amb tu i amb ella mateixa. Si és així, no vas mal encaminat, al contrari. Potser la gent vol tocar massa de peus a terra, potser no vol deixar volar la seva imaginació. Potser tocar de peus a terra, en els temps que corren, és el perfecte causant de depressions i mals moments. No seria millor deixar volar els nostres pensaments durant uns instants? Deixar-los moldejar un món diferent, un món ideal. No seria millor prestar més atenció al que somiem, i no dir allò tant famós de els somnis, somnis són? Estimat somiador, tant de bo pogués ser algú com tu. Segurament és millor, pel bé de tu mateix, viure una mica més "despert"; però de tant en tant, per què no somiar? Perquè la vida és un somni, i els somnis, somnis són.
Una abraçada.






Martí.